Introducció a l'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana és un amplíssim període històric que abasta més d'un mil·lenni. Encara que en ocasions no hi ha ple acord sobre les dates que donen començament i final d'aquesta etapa, normalment, i per qüestió de convenció, se situa entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i el descobriment d'Amèrica el 1492. Aquestes dates tenen la suficient rellevància històrica per acotar conceptualment l'Edat Mitjana però lògicament no són més que simples referències, ja que la història que és multidimensional (política, societat, cultura, espiritualitat, etc.) no pot acotar de forma contundent mitjançant fets concrets per molt importants que siguen. El mateix nom d'Edat Mitjana, com molts altres que es fan servir per designar moviments artístics d'aquest període, no és altra cosa que una denominació pejorativa i desqualificant que van inventar els homes del "Renaixement" per designar el que ells consideraven una etapa fosca i de transició entre el gran món grecoromà i la recuperació del Classicisme en els segles XV i XVI. Així, l'Edat Mitjana seria una espècie de túnel de barbàrie i incivilització en què la Humanitat hauria entrat durant deu segles després de la caiguda de Roma i el renàixer de les tradicions llatines i gregues.

Aquesta idea és més o menys acceptada a Occident fins al segle XIX. En aquests anys, coincidint amb un renàixer de la historiografia, una revisió de les idees assumides i el furor nacionalista de les societats occidentals, es torna a mirar a l'Edat Mitjana amb nous ulls. És l'etapa del Romanticisme que considera el món medieval com la fase de gestació i consolidació dels països d'Europa i el seu sentiment d'identitat nacional. Durant gran part del segle XIX l'arquitectura europea estarà dominada pels moviments historicistes neomedievals, com el neoromànic i especialment el neogòtic. A Espanya, a més, el període romàntic de l'arquitectura va ocupar-se del que es considerava com a únic estil artístic veritablement castís espanyol, el mudèjar, i s'edificaran nombrosos edificis neomudéjares i fins i tot en un revival de l'arquitectura i ornamentació islàmica andalusí.
Aquests dos extrems d'oposada consideració sobre l'Edat Mitjana es continua vivint en l'actualitat. Tal fet s'aprecia en la literatura i el cinema (especial menció cal fer l'exitós, i de vegades oportunista, gènere de la "novel·la històrica" ​​tan de moda en aquests últims anys) que freqüentment estereotipa les grandeses i misèries d'aquests mil anys sense arribar a centrar convenientment la seua complexa realitat social i cultural.
Mil anys d'història d'Occident no poden oferir un aspecte homogeni pel que l'estudi de l'Edat Mitjana no només ofereix diferents versions (política, bèl·lica, cultural, etc.) sinó constants canvis cronològics.
 Etapes de l'Edat Mitjana a Occident
Els primers segles de l'Alta Edat Mitjana són considerats com el període medieval més fosc com a conseqüència de la relativa pèrdua de l'ordre i la cultura romanes. Les guerres i la violència forcen la consolidació d'un sistema feudal d'intercanvi de serveis i contrapartides.
 Durant aquesta etapa se sol oblidar la brillantor cultural i artística de l'Imperi Romà d'Orient, convertit en l'Imperi Bizantí que, malgrat els seus molts conflictes, va conservar el patrimoni cultural i científic romà i el va irradiar a la resta d'Occident mitjançant influències directes i indirectes (àrabs de Al_andalus i segles més tard durant el conflicte de les Croades).
Més conegut és l'efímer però fructífer renaixement carolingi dels segles VIII i IX que va posar les base del que dues centúries més tard es vindria a anomenar el Renaixement Romànic. Aquest renaixement, produït en el segle XI, és conseqüència d'una combinació de millores de tipus tècnic, polític i econòmic sorgides poc després de l'emblemàtic i apocalíptic any 1000 i és l'etapa de floriment del món religiós i cultural monàstic que es plasma en un reviure sense precedents d'arquitectura, escultura, pintura, il·luminació de manuscrits, etc. També es considera conseqüència de l'activació del fenomen de les peregrinacions i del sentiment de defensa de la fe mitjançant l'esperit de croada, que paradoxalment va activar el transvasament de noves idees pel tràfec de gents viatgeres que va suposar. Serà precisament aquesta progressiva obertura i intercomunicació la que anirà transformant la societat i la percepció del món que tindrà com a clímax el segle del gòtic, el XIII.
 Aquesta centúria viu el renaixement de les ciutats i la vida urbana, el trasllat del protagonisme dels monestirs a les catedrals i parròquies urbanes, el declivi de les ordres monàstiques anteriors en benefici dels convents mendicants, la creació d'universitats i una revalorització dels aspectes relacionats amb la natura i l'home.
La crisi i mort de l'Edat Mitjana Després la brillantor dels segles XI, XII i XIII, la Baixa Edat Mitjana viurà durant el segle XIV el període de major crisi, de la qual Europa trigarà temps a recuperar i que, d'alguna manera, abocarà a una renovació de punts de vista sobre l'home i la vida que conduiran al renaixement. En efecte, aquest segle XIV portarà a Europa tot tipus de calamitats, com conflictes bèl·lics constants i especialment l'epidèmia de la Pesta Negra que va assolar gran part d'Europa a meitat de segle i que segons diversos historiadors va acabar amb la vida de la meitat de la població.

 Font: http://www.arteguias.com/edadmedia.htm

Fitxa 1 

Document d'ajuda